Em ve de gust escriure en catalá.
Adeu Brazil, aviat tornaré a passar la frontera argentina.
Sincerament, en tinc tantes ganes! Em moro d'ansia per arribar a buenos aires, ciutat que tinc quasi oblidada... A partir d'alla, visitaré el sud, i tornaré altre cop a la gran ciutat, on em sento a casa.
Ja aprop del final. Sento que no queda res! I encara puc dir que queda un mes sencer. Pero el fet d'estar fent un curs durant 2 setmanes a Buenos aires, fa que el meu viatge s'escursi i es quedi solament en dues setmanes.
Brazil. UA! He fet Rio de Janeiro, Buzios, Ilha Grande i Paraty. Cada una amb el seu encant particular. Des de la gran ciutat boja i tercermundista, al paradís caribeny d'islha grande...no hi ha punt de comparació pero totes m'han enamorat.
I ara puc estar cómode en el meu estat nómede, puc moure'm sense problema, puc quedar-me si em ve de gust. De tan en tan em sento en una pel.lícula...d'illes salvatges, de faveles extranyes, de hores en bus...del que sigui peró en un mon surrealista el qual m'encanta!
Nadal. Llums de Nadal en un clima tropical i calurós, sentiments trencats pel surrealisme. Nadal, arribar a casa.
(pd. Sento les faltes ortográfiques, peró en aquest teclat no existeixen algunes tecles com l'accent obert. )
No hay comentarios:
Publicar un comentario