Buenos aires. Una ciutat diferent, extranya, emblemàtica, on els contrastos formen part de la vida d'una gent mesclada. Ciutat de mil estils de vida diferents que et passen per davant i dels quals aprens que res és obvi i que la realitat és molt personal.
Lluny, molt lluny de tot. De la gent que estimo i necessito, dels que formen part de la meva vida a Catalunya, de la família, la qual pensa més que ningú amb tu. Lluny d'esteriotips, d'una vida marcada per l'entorn, d'una vida poc dirigida per tu.
Aprenent a dirigir-me en un mon diferent, ple d'altres persones que també n'aprenen o simplement te n'ensenyen.
Decidir diàriament que fas, on vas, qui ets. Decidir; sense deixar-te portar per res ni per ningú.
Difícil i molt fàcil a la vegada.
Obrir-se al món, a la gent, a tu mateix...des del punt més simple i natural que conec.
Buenos aires. Una ciutat que engnxa.
2 comentarios:
Hola Wapa!! m'ha molat aquest escrit. Et poso aquí l'última estrofa de la cançó que et vaig dir de la fuga: capital federal.
Antes de marcharme, ya queria volver,
antes de llegar, ya quise quedarme
Plaza de Mayo, la Boca, Palermo
¿como olvidar?
Sabes que te extraño, capital federal
ja te la passaré. Veig que tot molt bé no?? venga teta, que tu pots!! disfruta i decideix el què vols fer, que no sempre es pot. un petonàs.
Tan de bo sempre pogués ser així oi? Que la rutina no ens invadís, que poguéssim ser lliures en qualsevol moment de ser el que som avui (diferent al que vam ser ahir i diferent del que serem demà) i un llarg etc...
Però en fi, el que és maco i bo d'això és trobar-te i, després retrobar-te en un altre lloc sense complexes.
Seguint-te ben d'aprop!! :)
Un petó molt fooooort!!
Publicar un comentario